Simplement, els millors

De tant en tant, tant sigui per vies de xarxes socials com per missatges privats, hi ha persones que em pregunten/qüestionen/recriminen el per què escric en tal mitjà i no en tal altre o per quins motius no em dedico a fer tal o tal altre cosa. Sempre tracto de ser respectuós: al cap i a la fi vaig ser educat en uns valors en què, com deia -o li van fer dir a- Voltaire “No estic d’acord amb les seves idees però sempre defensaré, amb la mort si cal, el seu dret a poder-les expressar lliurement”.

Doncs sincerament, val a dir que escric en els mitjans que escric perquè -dins de les meves possibilitats (idioma, experiència, coneixences…)- són indubtablement els millors que hi ha. Inevitablement em ve al cap la tornada de la coneguda cançó de Tina Turner (“Simply the best / Better than all the rest”) però és realment així.

Per començar, val a dir que El Punt Avui avui dia és el diari editat exclusivament en català més llegit a Catalunya amb prop de 100.000 lectors diaris i el diari Ara no arriba als 75.000. En vendes, El Punt Avui també supera clarament a l’Ara. A més,detall important, a diferència d’aquesta capçalera, El Punt Avui és un mitjà rentable, com va dir fa unes setmanes en Joan Vall Clara, a diferència dels qui dirigeixen els destins de l’Ara, que acumulen pèrdues.

Respecte Gara -la capçalera continuadora del diari basc Egin- també és líder al seu país amb més de 170.000 lectors diaris, segons va explicar recentment en un article Iñaki Altuna, el director del conglomerat de mitjans de l’esquerra abertzale Naiz. Recordo que quan era estudiant a la facultat gaudia comparant els punts de vista que oferien els mitjans de l’època d’una mateixa notícia, tant els nacionals com els internacionals. Tanmateix a la biblioteca de la universitat no disposaven del diari Egin i, fins el seu tancament el 14 de juliol de 1998 per part del jutge Garzón, només el podia consultar a la Taberna Popular de Gràcia (fins que la policia uns descontrolats la van cremar el gener de l’any següent).

Berria és un mitjà el qual sempre he tingut una simpatia especial pel seu director, Martxelo Otamendi, i el seu empeny d’editar un diari exclusivament en èuscar. Recordo que després que van tancar l’Egunkaria i el van sotmetre a tota mena de tortures -l’Estat espanyol va ser condemnat per no investigar aquestes tortures-, el vaig fer venir a Montcada per explicar la seva versió de la història. Posteriorment va obrir Berria, un diari que representa el bo i millor del periodisme que es fa en aquell país.

Pràcticament no cal ni presentar a El Confidencial: Prop de 21 milions de lectors únics, gairebé 6 milions de lectors i una audiència mitjana diària de prop d’un milió, unes xifres que maregen. Segons les darreres dades de GfK DAM, El Confidencial és la primera capçalera exclusivament digital de l’Estat espanyol i superant gegants capçaleres tradicionals com ABC o El País. A més, val a dir que El Confidencial és el segon mitjà més vist a Catalunya, després de La Vanguardia. A nivell mundial, segons dades de l’extinta Alexa, la seva web és la 1.758 més vista del planeta i la 39a a nivell estatal, quelcom que no està gens malament.

A més, com sabeu, col·laboro de tant en tant amb d’altres mitjans i espais, com a l’En Jake d’ETB2, líder d’audiència a la seva franja, alguna vegada al Matí de Catalunya Ràdio o en algunes revistes d’una excel·lent qualitat com ara Eikyo. Tots ells, sense cap mena de dubte, els millors en els seus àmbits.

Què pot dir hom davant de tot això? Doncs l’únic que puc dir és que estic molt agraït per l’immens privilegi de poder treballar amb els millors professionals del periodisme i la comunicació. Fa uns anys enrere no podia ni imaginar-me que em passaria això i vet aquí que des de fa ja dos anys i mig que estic treballant i col·laborant amb els millors. Tant de bo sigui per molts anys!