Llop guerrer o pacífic panda?

En totes les guerres de tot tipus que s’han esdevingut en totes les èpoques, una de les batalles que els contrincants sempre s’esmercen a guanyar és la de la informació. Èsquil d’Eleusis va deixar dit que la veritat és la primera víctima de la guerra i Charles Lindberg va assegurar que en temps de guerra, la veritat és substituïda per propaganda. Cert. Un exemple d’això és la guerra que estan també mantenint els mitjans nord-americans i els xinesos respecte diferents temes.

La setmana passada dos periodistes de la CNN, Ben Westcott i Steven Jiang, van encunyar el terme de “wolf warrior” (llop guerrer) per referir-se als arquitectes d’un nou estil de diplomàcia a Pequín per a que coincideixi amb el seu estil agressiu. Segons aquests, els “llop guerrers” representen un tipus de diplomàtic completament diferent als coneguts representants estrangers xinesos de perfil baix de les últimes dècades. En lloc de declaracions llargues i detallades, aquests funcionaris xinesos estan recorrent a Twitter i altres plataformes de xarxes socials per respondre directament a qualsevol crítica a la Xina o al Partit Comunista.

Aquest terme, ja força estès en alguns mitjans xinesos, prové d’una exitosa sèrie de pel·lícules d’acció xinesa, amb protagonistes i acció estil asiàtic que lluiten amb els enemics tant al país com a l’estranger per defensar els interessos de la Xina, com si fossin una mena de Jean-Claude Van Damme però en xinès. Si el primer film del 2015 va recaptar més de 642 milions de iuans, la seqüela del 2017 va obtenir 5.680 milions amb el lema: “Tot i estar a milers de quilòmetres de distància, qualsevol que ataqui a la Xina pagarà“.

El primer precedent d’aquest nou estil va ser l’estiu passat quan un conseller de l’ambaixada de la Xina a Pakistan, Zhao Lijian, va assegurar via Twitter que Estats Units no tenien dret a criticar la Xina per abusos contra els drets humans quan tenia problemes amb el racisme, amb la desigualtat d’ingressos i de violència armada. Aquest fet no tan sols no va suposar cap problema per la carrera diplomàtica de Zhao, ans tot el contrari: actualment és un dels tres portaveus d’alt nivell que organitzen la conferència de premsa diària del Ministeri d’Afers Estrangers xinès. No només això, sinó que els diplomàtics xinesos a tot el món han començat a imitar les tàctiques agressives de Zhao a Twitter, una plataforma prohibida des de sempre a la Xina.

De la mateixa manera, l’ambaixador de la Xina al Regne Unit, Liu Xiaoming, també ha estat un altre entusiasta que s’ha afegit a l’estil de “llop guerrer” i utilitza regularment Twitter per contraatacar als crítics de Beijing a Europa. En declaracions als mitjans oficials al llarg de l’Assemblea Popular Nacional dels darrers dies, Liu va dir que el terme de “llop guerrer” era un malentès de la política exterior de la Xina i segons ell era una “política exterior independent de pau”, però va afegir que de de tant en tant es necessitava mà dura.

La resposta a aquestes acusacions no s’ha fet esperar i aquest dilluns Li Yang, un periodista d’un dels mitjans oficials del país, el China Daily, ha escrit un article titulat “La Xina segueix polítiques exteriors pacífiques” en què ataca l’article de la CNN afirmant que la Xina mai havia mantingut un perfil baix en l’àmbit diplomàtic i assegurant que la seva diplomàcia sempre havia “estat compromesa a promoure la pau, desenvolupament, cooperació i resultats guanyadors per ambdues bandes”. Unes paraules que pràcticament lletra per lletra copien una declaració del president xinès, Xi Jinping.

Li, entre d’altres acusacions, assenyala als Estats Units d’interferir-se en els seus afers interns -Taiwan, Hong Kong, Tibet i Uigurs- i aprofita per retreure les declaracions dels darrers mesos, des del conflicte amb Huawei a l’autoria del coronavirus passant per qüestions comercials diverses. El diplomàtic assegura que malgrat el que ha qualificat com “campanya organitzada”, la Xina ha exercit una contenció i una compostura considerables. És més, assegura que el sentiment d’amistat amb el poble nord-americà es fa evident amb els 12.000 milions de mascaretes, centenars de ventiladors i altres productes que ha enviat el gegant asiàtic als Estats Units i conclou que els únics que actuen com un “llop guerrer” són els americans.

Vist des d’aquí, trobo que a ambdós no els manquen raons per llençar-se els plats al damunt. Probablement els xinesos no van desencaminats en les seves queixes envers els Estats Units, en especial amb els shows que organitza Donald Trump, i els americans no van gaire errats en el seu diagnòstic de la situació, en concret en aquest anàlisi que fa referència a l’estratègia del “llop guerrer”. No negaré cap dels anàlisi precedents, sols faré un incís: el paper del president xinès, Xi Jinping, que ningú ha posat en rellevància i que, personalment, em sembla que té un paper fonamental.

Xi és un home pausat, prudent i intel·ligent i si ha arribat on està són per aquestes i per moltíssimes altres virtuts. Dubto molt que els ambaixadors actuïn unilateralment sense el beneplàcit del mateix Xi; la prova més evident és el meteòric ascens del diplomàtic tuitaire de l’ambaixada al Pakistan. Però Xi, en cap moment de les seves intervencions s’ha pogut sentir ni una paraula més alta que l’altra. Aleshores, quin paper juga Xi?

Podria ser una idea forassenyada però, i si en realitat estan interpretant els papers del policia bo i el policia dolent en el paper de Xi com a policia bo i els seus diplomàtics com els “dolents”? Sembla una teoria raonable, especialment després del més gran desplegament diplomàtic de tota la història amb la diplomàcia de la mascareta que porta desenvolupant Pequín des del mes de març, no tan sols amb els països veïns sinó també amb els països més allunyats física i políticament.

Estem vivint uns mesos sense precedents en la història de la humanitat, amb una crisi econòmica que s’aventura crua i llarga i amb la desaparició d’un model econòmic amb el que hem conviscut els darrers 25 anys, per no mencionar la crisi climàtica. El confinament haurà canviat a moltes persones però el que veurem en els propers mesos possiblement canviarà encara més persones.