Línia directa per comentaris il·legals

Contràriament al que molts pensen, la censura no és pròpia exclusivament dels països totalitaris: els Estats Units, per exemple, malgrat ésser el baluard de la democràcia, ha estat un país que fins i tot avui dia censura per no mencionar el que ha passat a Espanya amb Juan Carlos de Borbón. En països que tenen l’aparença de democràcia, els nous mètodes de censura inclouen altres temptatives d’eliminar perspectives o idees, com la propaganda, la manipulació dels mitjans de comunicació, les relacions públiques o la desinformació. Mètodes que, col·lectivament, funcionen disseminant informació enganyosa, cosa que fa menys receptiu el públic a altres idees.

Però la censura és un dels aspectes típics de les dictadures i d’altres sistemes polítics autoritaris ja que aquesta s’exerceix d’acord amb el poder establert. La setmana passada, el regulador cibernètic de la Xina, l’Administració del Ciberespai de la Xina (CAC en les seves sigles en anglès) va llançar una línia directa perquè els internautes informessin de comentaris “il·legals” que “distorsionaven” els èxits històrics del Partit Comunista i/o atacaven els dirigents del país. I, curiosament, un dels primers a ser víctima d’aquesta nova línia directa ha estat l’exprimer ministre Wen Jiabao. 

En un obituari -un article d’estil escrit per Wen sobre la seva mare, que va morir recentment, va aparèixer divendres passat en un petit diari setmanal anomenat Macau Herald- l’expremier xinès va escriure com la seva mare, una mestra d’escola, va ser perseguida durant els períodes de convulsions a la Xina, inclosa la segona guerra sino-japonesa i les purgues polítiques de la Revolució Cultural. Durant aquest temps va ser sotmesa a arrest domiciliari i a brutals interrogatoris, tortures i pallisses. Després d’haver patit una pallissa particularment violenta, la seva cara estava tan inflada que li va bloquejar la vista, va escriure Wen. I al final de l’assaig, Wen va exposar una visió per a una Xina ideal, que semblava implicar que l’estat actual del país no compleix les expectatives de l’exprimer ministres de 78 anys.

“Al meu entendre, la Xina hauria de ser un país ple d’equitat i justícia, sempre amb respecte per la voluntat de les persones, la humanitat i la naturalesa humana. Caldria tenir sempre joventut, llibertat i esperit de lluita”, escrivia Wen, tot i que no es va referir en cap moment directament sobre l’entorn polític actual de la Xina. Tot i això, molts han interpretat l’article com una crítica velada del president xinès Xi Jinping: demanant equitat, justícia, humanitat i llibertat, tot recordant un període de la història que el Partit Comunista potser preferiria oblidar. 

Els antics líders xinesos i polítics de gran perfil poques vegades volen aparèixer com personatges públics ni comparteixen informació biogràfica detallada durant la seva jubilació i l’únic que s’espera que desapareguin de manera silenciosa però donat el clima polític de la Xina, la seva sola aparició pública és tot un esdeveniment important. Esmentar el concepte de la llibertat podria haver violat les normes de censura del gegant asiàtic tot i que Wen no apareix com un líder polític que vulgui desafiar el lideratge de Xi, en part perquè l’exprimer ministre no té cap poder polític real.

Dimarts passat, quan els usuaris van intentar compartir l’article de Wen va aparèixer un avís que deia que el contingut anava en contra de les regulacions de WeChat i no es podia compartir, una mesura de censura comuna a la Xina. A Weibo, una xarxa social xinesa semblant a Twitter, es va esmentar poc l’article i es van desactivar els comentaris i les funcions per compartir. Els enllaços a articles sobre l’homenatge de Wen publicats a Weibo van retornar missatges d’error “404” dimarts al matí, indicant que havien estat suprimits. Ambdós operadors no van respondre les peticions de la premsa per saber el per què d’aquestes accions, tot i que sembla més que evident que l’article havia passat per la línia directa. 

Primer ministre xinès del 2003 al 2013, Wen va ser àmpliament considerat una figura reformista relativament liberal dins del lideratge xinès. Un cop va ser el màxim ajudant del secretari general del Partit Comunista, Zhao Ziyang, que va ser depurat per oposar-se a la violenta repressió contra els manifestants a la plaça Tian’anmen de Pequín el juny del 1989. Potser pels seus precedents, no és la primera vegada que Wen ha estat censurat: en una entrevista el 2010, Wen va dir a Fareed Zakaria de la cadena nord-americana CNN que la llibertat d’expressió era “indispensable” i que els desitjos de democràcia i llibertat del poble xinès eren “irresistibles”. Després de fer-se viral breument, el vídeo va ser eliminat immediatament de l’internet xinès. En comparació amb aquestes consideracions incendiàries per un país com la Xina, l’assaig de Wen d’aquesta setmana passada té un to molt més suau però el clima ha canviat dramàticament amb la llibertat d’expressió i les aspiracions de democràcia i llibertat més lluny que mai sota l’ombra de Xi.