L’autobús no espera
Aquesta setmana passada vaig llegir una notícia que em va cridar l’atenció per molts motius però que, per raons que després tothom entendrà, no vaig publicar en cap dels mitjans en que normalment col·laboro. Evidentment hom ja sap que no es pot publicar ni cada dia ni tot allò que a un li agradaria, ni a El Punt Avui ni a cap altre mitjà, a no ser que hom hi tingui un càrrec important, cosa que no és precisament el cas. Bé, el cas és que aquesta notícia que tot seguit us explico crec que descriu moltes coses dels japonesos i de la societat nipona que, si creieu interessant, després podem comentar.
Segons explica el portal de notícies SoraNews24, un grup de funcionaris de la junta educativa de la ciutat de Funabashi, a la prefectura de Chiba -al costat de Tòquio-, van ser multats i castigats per seus caps per sortir dos minuts abans de la feina per no perdre l’autobús. El cas és que la sortida de la feina és a les 17:15h però els treballadors plegaven a les 17:13 per agafar l’autobús de les 17:17h per tornar a casa perquè, si no l’agafaven, havien d’esperar mitja hora per pujar al de les 17:47.
Com que no està ben vist abandonar el lloc de feina abans d’hora -almenys formalment- el que van fer un petit grup de treballadors va ser manipular les targetes de registre per tal de fer veure que sortíen a l’hora oficial. La junta va descobrir 316 incidències de sortides prematures de la feina des de maig de 2019 fins el gener de 2021 d’un total de set membres del personal.
Segons expliquen els mitjans japonesos, sis dels involucrats van ser amonestats, de manera escrita o verbal, mentre que la persona que va idear el sistema, una dona de 59 anys que treballa com a consellera en l’àrea d’aprenentatge permanent, patirà una retallada del 10% del seu salari durant tres mesos fins rescabalar una quantitat total de 137.000 iens (uns 1.100 euros) per compensar el temps no treballat i per la manipulació informàtica..
A banda de la notícia, el que més em va sorprendre va ser tsunami massiu de suport que van rebre aquests funcionaris per part dels internautes nipons. “Quantes empreses paguen adequadament minut a minut? Si fos així, el personal que treballa un minut de temps extra hauria de cobrar-lo”, va deixar escrit un internauta; “la gent ja arriba com a mínim cinc minuts abans de l’hora prevista per treballar, de manera que pensaria que estaria bé que marxessin dos minuts abans”, va escriure un altre; “estaria bé que, quan sabessin l’horari dels autobusos, poguessin fer algun acord flexible per als treballadors, i també fer que entressin una mica abans”, raonava un altre comentarista.
Al Japó sovint es diu que si no arribeu deu minuts abans de l’hora marcada arribeu tard, de manera que és habitual que el personal arribi deu minuts abans de la seva hora prevista d’inici. Jo també procuro sempre arribar uns minuts abans de les trobades per respecte al temps del meu interlocutor o interlocutors però no és quelcom gaire habitual a casa nostra. El que sí passa, tant aquí com a Europa, és que l’autobús no espera.
