web analytics

La tomba de Jesús al Japó

La història de la humanitat ha anat forjant històries que mai han pogut ser comprovades o verificades per cap historiador però que posar-les en dubte comportaria canvis en les nostres societats. Uns dels exemples més clars, a casa nostra, serien les llegendes de les quatre barres o la de Sant Jordi per posar dos exemples paradigmàtics. Però què passaria si ens haguessin dit des de sempre que Jesús no va morir al mont Gòlgota, sinó que va aconseguir escapar i fugir al Japó? 

Aquesta versió de la història té molts seguidors a Shingo, un petit poble de la prefectura d’Aomori al nord del Japó. En aquesta petita localitat, a prop de la ciutat de Hachinohe, descansa una humil tomba amb dues creus on, suposadament, reposen les restes de Jesús de Natzaret. Segons aquesta llegenda de Shingo, Jesús va arribar per primer cop al Japó quan tenia 21 anys, va estar-s’hi durant 12 anys aprenent sobre Déu i va tornar a Terra Santa als 33 anys. Segons la mateixa llegenda, el seu germà va morir en la creu i ell va escapar recorrent durant quatre anys els 10.000 quilòmetres de distància a través de Rússia i Sibèria. Allà va viure una vida plena, ajudant els qui ho necessitaven i treballant cultivant arròs. Aquesta història també relata que va contraure matrimoni amb Miyuko, una filla d’un granger, amb qui va tenir tres fills. Jesús, sempre segons aquesta llegenda, va morir als 106 anys i va ser enterrat en aquest turó que ara és a la vila de Herai, a Shingo. 

Tot i que l’Església Catòlica descarta qualsevol veracitat a aquesta llegenda, cada any al voltant d’unes 20.000 persones de tot el món visiten aquest exòtic indret. Tot i que algunes persones trobarien aquest indret com ofensiu per a l’Església, el cert és que la història no ha causat en cap moment cap mena de reacció seriosa per part de les autoritats eclesiàstiques nipones. I és que la llegenda de Jesús arrossaire no cal anar-la a buscar gaire lluny: sembla ser que la història va començar a mitjans dels anys trenta del segle passat amb la descoberta en la zona de certs textos antics en hebreu on suposadament explicaven la vida i mort de Jesús al Japó. Segons expliquen, els documents van ser portats a Tòquio i posteriorment van desaparèixer durant els conflicte bèl·lic que va tenir lloc al Japó en els anys posteriors. 

Fa prop de dos anys vaig tenir l’oportunitat d’anar, fent una petita parada a Shingo, en la línia Tohoku del Shinkansen en direcció a Hakodate, i vaig agafar el bus que va des de l’estació de Hachinohe a Herai. La impressió que em va fer és que és un lloc eminentment turístic, res a veure amb la religió ni amb la figura de Jesús de Natzaret. La gent que hi ha per allà en cap moment sembla ser ofensiva, ni molt menys, amb la figura de Crist, ans tot el contrari. Ningú, de manera oficial, diu que la llegenda sigui veritat o no; els japonesos acostumen a ser molt políticament correctes i asseguren que la llegenda és curiosa i interessant però que només és decisió de cadascú com interpretar-la. 

Tot i això, hi ha gent d’aquest poble que són considerats descendents de Jesús tot i que ells ho neguen. Amb aquesta prudència típicament japonesa, quan són preguntats sobre el tema només diuen que estan connectats d’alguna manera amb la llegenda. I el que sorprèn, potser encara més, és que cap d’ells es confessa ser cristià sinó que asseguren ser budistes; quelcom que és normal en un racó del país on no hi ha cap església en 50 quilòmetres a la rodona. Asseguren, però, que els pares els feien el símbol de la creu al front quan eren petits com un senyal de bona fortuna. La bona fortuna, certament, va arribar en aquesta població amb el símbol de la creu ja que molts dels seus ciutadans es guanyen la vida -directa o indirectament- amb els diners dels milers de turistes que cada any van a visitar aquest petit racó d’Aomori.