La importància de l’avorriment

M’agrada molt la campanya de la Fédération Wallonie-Bruxelles impulsada per yapaka.be de “Laissons une petite place à l’ennui” (Deixem un petit espai a l’avorriment, pels qui no entenguin francès). Amb una petita campanya comunicativa (almenys dos anuncis televisius que he vist abans de les notícies de La Une de la RTBF) i una secció de campanya a la pàgina web d’aquesta entitat ha estat més que suficient per cridar la meva atenció.

Avui dia, la mainada tenen activitats escolars i extraescolars sovint massa carregades però aquests no deixen de ser res més que un reflex del que passa a la nostra societat de consum. És ben cert que freqüentment veiem que les criatures estan sovint envoltades de múltiples estímuls, especialment els relacionats amb el món audiovisual, digital i d’Internet. I el que a priori hauria de ser un benefici per la mainada, el fet que disposin d’activitats de lleure, oci i esport, de vegades esdevenen generadors d’estrés innecessàriament. I no només això: hom pot observar com les criatures d’avui dia no suporten gaire bé l’avorriment, tenen una greu manca d’imaginació, no saben pas jugar tot sols o, davant d’opcions diverses, no saben què escollir i, a la llarga, no saben ni tan sols compartir.

No em va sorprendre gaire, doncs, llegir els resultats d’un estudi realitzat als any 80 a Canadà en què es comparaven infants nascuts en tres municipis canadencs: en el primer hom disposava de quatre cadenes de televisió, en el segon una i en el tercer no disposaven de televisió. Els investigadors van estudiar el comportament de la mainada en el moment on aquestes comunes van ser dotades de televisió i hi van tornar dos anys després. La mainada del municipi sense televisió és la que va obtenir els millors resultats en l’àmbit de pensament divergent (un bon indicador de la qualitat de la imaginació). Però dos anys després, quan ja disposaven de la televisió, els resultats en pensament divergent va caure al mateix nivell que els altres nens de les comunes que disposaven de televisió. Desconec si s’ha fet algun estudi en cap lloc del món a propòsit de l’eclosió d’Internet.

Efectivament, la televisió apagava la imaginació dels infants, quelcom molt important per al desenvolupament. Aquesta no només permet enriquir l’experiència personal sinó que és essencial per desenvolupar sentiments i actituds com ara l’empatia. És per això que cada vegada més psicòlegs i experts en el món infantil asseguren que l’enuig i l’avorriment són formadors -en l’àmbit del terme més ampli.

I l’avorriment no és només formador; també té diversos avantatges que no podem veure a primera vista, especialment els pares. D’entrada, l’avorriment afavoreix la creativitat: de fet, és una capbussada en la imaginació. És quan els nostres infants no fan res que han d’estimular la imaginació i la seva creativitat per fer o trobar un joc, inventar històries i d’altres. A més, també els fa ser més autònoms: una criatura que pot fer eleccions i espavilar-se, agafa confiança en sí mateix i, això, provoca que també els pares puguin fer-li més confiança. Així és, l’avorriment permet a la mainada de prendre consciència que són capaços de prendre iniciatives i això fa que aquesta autonomia sigui molt valorada.

A més, l’avorriment permet controlar i apreciar la solitud momentània; ja sé que normalment els pares no deixen sols els seus fills però a mida que es fan grans cal que coneguin el plaer d’estar sols i de prendre temps per un mateix perquè això, a l’escola, no ho aprendran pas. I en aquesta mateixa línia cal també ser conscient que l’avorriment i la solitud permeten descobrir les veritables passions, allò que ens agrada (i el que no ens agrada) a partir de la seva absència o carència. Carregar de negativitat l’avorriment de les criatures no és només quelcom que pot tallar el seu esperit creatiu sinó que és una necessitat de desconnectar d’un món amb contínues exigències (físiques i del món virtual) i sense temps material per trobar-se amb un mateix.