Integritat d’anada i tornada

Sovint em creuo amb històries aquí al Japó que passen de tant en tant i que, probablement, caldria que es coneguessin més. El mes passat, un hospital de la ciutat de Kobe, una ciutat molt coneguda per la seva carn de vedella, va rebre un sobre a través d’un servei de missatgeria privada. Dins el sobre, hi havia altres dos, amb 3 milions de iens (24.600 euros) i 2 milions de iens (16.400 euros) en efectiu, amb les paraules “hospital” i “càncer infantil” en cadascun dels sobres amb caràcters retallats d’una revista, com si es tractés talment d’una carta de segrest.

En aquest sobre també hi havia una nota en la qual la persona remitent deia que s’havia decidit a enviar els diners pel fet que el personal de l’hospital havia estat criticat després de la descoberta d’un focus d’infecció de coronavirus, i demanava que es fes un bon ús de la donació. El missatge estava signat amb el nom d’”Esperança anònima”. Malgrat ser anònim, en el sobre principal figurava el nom d’una dona i la seva adreça. L’hospital va mirar en els seus arxius si tenia registrada a aquesta dona entre els seus pacients però no va ser el cas. 

Els responsables de l’hospital, tement que fos un error, va tornar la donació a l’adreça del sobre que hi havia dins per evitar problemes. Dos dies més tard, però, l’hospital va rebre novament el mateix paquet, aquesta vegada sense cap adreça de resposta. L’hospital, després de fer les consultes pertinents, va decidir acceptar la donació i destinar els cinc milions de iens en els supòsits que es demanaven. La història em va impactar realment en primer lloc per la prudència de l’hospital alhora d’acceptar diners de procedència desconeguda i, per l’altre, de la insistència de la persona donant. 

Un país curiós, aquest.