Hong Kong, punt i a part

Tot i que fa ja uns quants dies que explico el que ha passat i està passant a Hong Kong a través de les pàgines d’El Punt Avui, com us podeu imaginar l’espai és limitat i, evidentment, hi ha molts altres temes que passen a Europa i al món que també requereixen d’atenció. En aquest sentit, voldria dir a la bestreta que només puc donar les gràcies a la Pilar Esteban, la Dolors Bellés, el Raül Garcia, l’Anna Balcells, l’Eva Pomares i en Miquel Riera per la confiança que dipositen en mi cada dia atorgant-me espai del diari pels temes que sorgeixen en aquest racó de món i, com no podia ser d’altra manera, també als lectors que cada vegada més tenen més interès en els temes que escric des d’aquí. Malgrat això, m’agradaria explicar més coses del que està passant a l’ex-colònia britànica i aportar-hi el meu punt de vista però a manca d’espai del diari, ho voldria fer aquí, en el meu bloc personal.

La setmana passada Hong Kong va dissoldre de facto la seva autonomia, quelcom que la feia ser una de les ciutats més dinàmiques i interessants a nivell econòmic i empresarial del planeta. A les 11 del vespre del passat 30 de juny hora local, la llei de Seguretat Nacional imposada per l’assemblea permanent del congrés nacional popular de la Xina va entrar en vigor amb el consentiment entusiasta del govern local, quelcom que suposava un suïcidi en tota regla del mateix govern. Alhora, això ha representat pels britànics una brutal i desvergonyida violació de la declaració conjunta signada el 1984 per l’aleshores Premier de la República popular de la Xina, Zhao Ziyang, i la Primera Ministra britànica, Margaret Thatcher, en què es garantia l’autonomia de Hong Kong sota l’acord sino-britànic d’“un país, dos sistemes”, almenys fins cinquanta anys després de la devolució, és a dir, el 2047.

Incorporada en l’Annex III de la Llei Bàsica (la mini-constitució de Hong Kong), la Llei de Seguretat per Hong Kong ha comportat l’obertura de l’Oficina de Seguretat Nacional a l’ex-colònia britànica, una oficina dirigida per Zheng Yanxong, un lleial servido de Pequín partidari de la línea dura que era fins ara el secretari general del Partit Comunista de Guangdong i, anteriorment, va ser viceministre de Propaganda d’aquesta mateixa província veïna de Hong Kong. Però en aquesta oficina Zheng no hi serà sol: Pequín l’ha inundat d’agents que estaran sota la directa supervisió de Pequín i que tenen com principal missió estendre el control i influència de Pequín a tots els racons de la ciutat autònoma.

Formalment, la institució estarà dirigida pel Comitè de Salvaguarda de la Seguretat Nacional de la regió administrativa especial de Hong Kong, presidida per la Cap de l’Executiu, Carrie Lam. No obstant això, el Comitè comptarà amb un assessor de seguretat nacional designat pel Govern del Poble Central (CPG), és a dir, que Beijing intervindrà directament en els assumptes de Hong Kong. Segons el comitè, tots els nivells de l’ordenament jurídic, des de la policia, la fiscalia fins al tribunal, seran integrats per especialistes en qüestions de seguretat nacional, i no precisament de Hong Kong. El departament de seguretat nacional establert sota la policia de Hong Kong podrà contractar “especialistes i tècnics” que no siguin locals, cosa que significa que el xinès Gong On pot unir-se obertament al cos policial i duplicar el sistema de seguretat de la Xina a Hong Kong. Amb el pretext de protegir els secrets nacionals i l’ordre públic, es poden jutjar casos de seguretat nacional en secret i sense jurat. Això, el Regne Unit, no crec que hagi fet massa gràcia.

És més que evident que la nova organització legal de la regió especial no ha fet res més que començar, i no només trepitjant la Llei Bàsica: l’Oficina de Seguretat Nacional a Hong Kong liderada per Zheng i els seus agents serà, a la pràctica,el líder suprem de la regió administrativa especial. I amb la designació de Luo Huining, director de l’Oficina d’enllaç del CPG a Hong Kong, com a assessor de seguretat nacional del Comitè per a la salvaguarda de la seguretat nacional de la regió administrativa especial de Hong Kong, s’evidencia l’aterratge d’un mini-ministeri de seguretat de l’Estat a Hong Kong, òbviament a mans de Pequín.

L’Oficina no només marcarà el pas del govern de Hong Kong sinó que també exercirà jurisdicció directa en casos majors sobre delictes que posin en perill la seguretat nacional. Els sospitosos podran ser extradits a la Xina continental; els fiscals de l’Estat gestionaran directament els casos i el Tribunal Suprem Popular comunista assignarà tribunals per celebrar les vistes. El personal de l’oficina tampoc estarà sota la jurisdicció de Hong Kong mentre exerceixin les seves funcions. D’aquesta manera, el govern xinès ha aconseguit imposar l’extradició a la Xina, per la força i violant totes les lleis precedents.

Durant els darrers anys de protestes, els pro-demòcrates (i pel que sembla per una gran majoria de ciutadans, segons una enquesta publicada aquest dilluns) han advocat per què els Estats Units imposi mesures i sancions sobre Hong Kong, sabent que si els nord-americans les apliquen serà la fi de Hong Kong com ciutat internacional. Pequín no ho posarà tan fàcil i sabent aquesta situació, ha orquestrat un futur desembarcament d’empreses xineses, inclosa la totpoderosa Alibaba, amb una inversió total de més de 20.000 milions de dòlars.

Tot i això, la promulgació de la Llei de Seguretat ha espantat i fet perdre molta confiança en la ciutat i el que està fent la comunitat internacional és oferir sortides als ciutadans de Hong Kong (el Regne Unit primer i després Taiwan i Austràlia, entre d’altres). Hong Kong probablement ja no serà el que havia estat i existeixen diverses candidatures que volen esdevenir aquesta perla rara que representava l’ex-colònia britànica en el panorama econòmic internacional. Veurem com avancen els esdeveniments perquè, pel que sembla, els ciutadans de Hong Kong encara no han dit la darrera paraula i la revolta davant d’aquestes agressions xineses pot ser només qüestió de temps.