El problema de la credibilitat dels mèdia

Els mitjans de comunicació espanyols són els menys creïbles de tota Europa i els segon de tot el planeta en credibilitat mediàtica, segons un estudi publicat fa poques setmanes per l’Institut Reuters per l’Estudi del Periodisme de la Universitat d’Oxford en que s’analitza la premsa digital en aquests darrers mesos. Tot i que els espanyols són els ciutadans europeus que mostren més interès per les informacions dels mitjans amb un 85%, els resultats indiquen que els mitjans espanyols no confien en els seus mitjans, tant en les fonts en general com en les que els lectors utilitzen habitualment per informar-se.

Les dades recollides per l’estudi, basades en una àmplia enquesta de més de dos mil ciutadans en el cas d’Espanya, demostren que només el 34% de la ciutadania espanyola confia en la majoria de notícies publicades en els mitjans. Això situa Espanya molt lluny de Finlàndia, on els mitjans gaudeixen de la confiança del 68% de la seva població; seguida del Brasil (62%), Alemanya (60%), Dinamarca (57%), Regne Unit (51%), Irlanda (48%), el Japó (46%), Austràlia (39%), França (38%) i Itàlia (35%). Per sota d’Espanya només es situen els Estats Units (32%).

Després de llegir aquest informe, que per cert no ha estat gaire difós pels mitjans de comunicació ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol, em sorgeixen molts dubtes i contradiccions pel que fa a les polítiques dels mitjans de comunicació. Si prenem les dades d’aquest estudi com certes (no tenim per què dubtar a priori del contrari), ens trobem amb un panorama força desolador: l’audiència, els lectors o els consumidors d’informació (com se li vulgui dir), no se’n refia de les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació i, malgrat tot, la difusió d’informació que es fa dels propis lectors via les xarxes socials ha crescut exponencialment. A més, malgrat aquesta desconfiança que imagino no deu ser aliena als responsables dels mitjans de comunicació, les empreses editores de mitjans s’entesten en seguir plantejant nous models de negoci basats, essencialment, en l’àmbit digital.

Avui dia, la reflexió a propòsit d’on van els mitjans de comunicació ha generat molts debats entre professionals i acadèmics de la comunicació i el periodisme. El que està clar és que el futur de la comunicació és via multiplataforma i el lector determinarà la via per consumir la informació. Hi ha tendències que indiquen que els mitjans esdevindran com una mena de borsa de valors amb les informacions que més “vendran”. Actualment ho podem veure a Twitter amb els famosos “Trending Topics” i en un futur tindrem una mena d’audiències que es mostraran en una mena de borsa per l’interès que generi en els seus consumidors.

Però per aconseguir això cal que els mitjans de comunicació apostin decididament per la qualitat de les informacions i dels mitjans i, d’aquesta manera, la credibilitat d’aquests s’incrementarà inexorable i progressivament. Més enllà de l’estudi, aparentment la qüestió de la credibilitat dels mèdia és un problema molt greu pels periodistes i per aquells que ens apassiona el món de la comunicació. I si es continua en aquesta dinàmica, les conseqüències poden ser nefastes per la societat en general: mitjans de comunicació sense credibilitat difícilment poden contribuir a construir la reputació d’empreses (que per exemple, s’anuncien i financen els mitjans) i de les institucions. I probablement el problema rau en la base, en la professionalitat de molts dels col·legues: molts d’ells són persones acrítiques amb el poder (per convicció o per interès), que escriuen al dictat del qui els paga.

Evidentment hi ha moltes raons que que apunten aquesta desconfiança -que no deixa de ser una decepció que cadascú pondera de forma diferent. La crisi econòmica, l’atur, la desigualtat i la multiplicació de casos de corrupció política, així com la impunitat de moltes d’aquestes persones que cometen grans delictes són en origen les causes d’aquest malestar dels ciutadans. D’aquesta manera, si no situem en el centre de la solució la qualitat de les informacions i, en general, de les eines comunicatives, aquest problema no només no es resoldrà sinó que s’enquistarà i esdevindrà un greu problema; no només per la manca de credibilitat dels mitjans per se, sinó en general per tota la societat.